Arxiu de la categoria: Miquel Martí i Pol

  Anna: Ara em pregunto sovint què hauríem  fet d’aquest gran silenci, si ens haguéssim  conegut molt abans, quan no teníem  paraules per omplir-lo, ni la dura  voluntat de lluitar que tenim ara.  Parlo de mi, sobretot, tal vegada  perquè … Continua llegint →

Ara que estic ben sol i és nit a fora t’escric només per dir-te que les coses no han mudat gens d’ençà que vam deixar-nos, que els arbres moren lentament, com sempre, i el riu segueix el curs de cada … Continua llegint →

Torna al teu clos   Ara saps que la mort no és morir-te sinó que mori algú estimat. La teva mort no et convida al tètric espectacle: te’n fa protagonista, i deu ser trist. Però més trist és veure l’agonia … Continua llegint →

L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: "sí, senyor" i "bones tardes". La gent se l’estimava, l’Elionor, tan tendra, i ella … Continua llegint →