.

 
 
-Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu
 
-Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…
 
-És clar que sí -digué la guineu.
 
-Però et tocarà plorar!
 
-I força.
 
-Així no hi has guanyat res!
 
-Sí que hi he guanyat -digué la guineu, per allò del color del blat.
 
I afegí:
 
-Vés a veure les roses altra vegada. Comprendràs que la teva és única al món. Vine’m a dir adéu després i et faré present d’un secret.
 
I el petit príncep se n’anà a veure les roses:
 
-No us assembleu gens ni mica a la meva rosa -els digué-, no sou res encara vosaltres. Sou com era abans la meva guineu. No era sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però l’he feta amiga meva, i ara és per mi única al món.
 
-Sou boniques, però sou buides -continuà dient-. Ningú pot morir per vosaltres. Algú que veiés la meva rosa, segur que la trobaria semblant a vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota una campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent. Perquè és la que jo li he tret les orugues (tret de dues o tres, per allò de les papallones). Perquè és la que jo mateix he sentit queixar-se, o lloar-se, i fins i tot de vegades callar. Ja que és la meva rosa.
 
I va tornar cap a la guineu.
 
-Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.
 
-Tot el que és essencial és invisible als ulls -repetí el petit príncep per tal de recordar-se’n.
 
-El temps que li has dedicat a la teva rosa, és el que l’ha feta important.
 
-És el temps que he passat amb la meva rosa… -repetí el petit príncep-.
 
-Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no la oblidis. Ets responsable de la teva rosa.
 
-Sóc responsable de la meva rosa… -repetí el petit príncep per tal de recordar-se’n.
 
 
….
 
I, ajagut damunt l’herba, va plorar…
 
….
 
 
 
 
…La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em caçen a mi… Totes les gallines s’assemblen, tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi…
 
Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada! Coneixaré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. El teu me’n farà sortir, com una música. I després, mira!  Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo de pa. El blat és inútil per mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n’és, de trist, això… Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat! El blat, que és daurat, farà que m’en recordi de tu! I m’agradarà la remor del vent entre el blat…
 
 
 
[[Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda,
des de les tres començaré a ser feliç.]]
 
 

 
 

Sé que en algún lugar del mundo, existe una rosa única, distinta de todas las demás rosas, una cuya delicadeza, candor e inocencia, harán despertar de su letargo a mi alma, mi corazón y mis riñones. 

A esa rosa, donde quiera que esté, dedico este trabajo, con la esperanza de hallarla algún día, o de dejarme hallar por ella.

Existe… rodeada de amapolas multicolores, filtrando todo lo bello a través de sus ojos aperlados, cristalinos y absolutamente hermosos…

 
 
 
Aquesta entrada ha esta publicada en ... Somriu .... Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a .

  1. Unknown ha dit:

    tot pot ser

  2. Unknown ha dit:

    me e metido en tu space de casualidad, y menos mal que lo he hecho, me encanta!
     
    Tienes las ideas muy claras.

  3. Cristina ha dit:

    ostia..no mavie adonat que axo ere del principito
     
    k fuerte
     
    no se pot llegi tan rapid
    aaaaaa..lokomotora..klaaaaro, daki el sentit, si eske en te, de la frase
     
    alee fins kuan sigui!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s