Miquel Martí i Pol

Ara que estic ben sol i és nit a fora

t’escric només per dir-te que les coses

no han mudat gens d’ençà que vam deixar-nos,

que els arbres moren lentament, com sempre,

i el riu segueix el curs de cada dia.

T’escric del poble estant i em ressonen les paraules

silenci endins, entre llibre i somnis.

Estic tan sol que no goso ni moure’m.

Tot el temps transcorre entre la nosa

de mi mateix, si em giro a mirar enrera,

i un horitzó de tu que se m’allunya.

Ara tot és solemne, tal vegada

perquè el risc és molt gran i em meravella

saber que tot m’ho jugo a una paraula.

Sempre hi ha un gest profund que no es mesura

ni amb les mans ni amb la veu, un gest que ens posa

tan enfront de nosaltres que diries

que hem nascut altra volta. Jo podria

poblar aquest gran silenci de presències

i, poc a poc, esdevenir-ne el centre,

podria dir-te coses més concretes

per convertir la solitud en sorra

i arrelar-hi potser, però aleshores

un vent de sal em malmetria els llavis

i estimo massa l’oci de parlar-te.

Vet aquí, doncs: t’escric i és nit a fora.

 

¿Què més podria fer per apressar-te

si el temps ja no pot res contra l’espera

de tu que m’he imposat, si no m’arriba

cap remor de la nit i resto immòbil

perquè el silenci ets tu i tinc por de perdre’t?

Cada paraula és una mà que s’obre

per rebre una altra mà. Sóc tot paraules

i em dóno tot perquè l’esforç de créixer

ja no em taca la pell ni em desconcerta.

 

Tot això ho sé d’ençà que cada cosa

se’m fa present, insòlita i precisa,

si tanco els ulls, d’ençà que em martelleja

l’enyor com un malson i visc tothora

voltat de mi mateix. Hi ha dies -creu-me-

que em refuso a pensar-te. No et voldria

separar del silenci ni sotmetre’t

a la mesura del desig i, en canvi,

te’m mostres tan concreta que no sembla

sinó que tinc la sang plena de vidres.

 

Ara t’escric, ja veus, només per dir-te

que tot és com abans, que res no muda

profundament si no ho toquem nosaltres,

que només ens pertany aquest silenci

que compartim i el risc de creure i créixer

com arbres isolats que uneix, a estones,

un mateix vent o una matixa pluja.

 

Miquel Martí i Pol.

"Autobiografia" (1965-1966).

Aquesta entrada ha esta publicada en Miquel Martí i Pol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Miquel Martí i Pol

  1. María Luisa ha dit:

    ¡HOLA!Pasaba por aquí en "mi rato de aburrimiento" y tengo que decirte que me ha encantado tu espacio, de verdad. Muy bonito. Un beso!

  2. Alberto ha dit:

    putos catalanes de los webos! nos stais tokando ya la polla eh! ijo de puta ! como t encuentre en mi ciudad te mato tanto catalan tanto catalan…ARRRIBA ESPAÑA! Y MADRID TAMBN!

  3. laura ha dit:

    bon recull de frases!!en kuan a poemes…. existeix algo més que martí pol i els grups de musica catalans. prova amb una bucana a veure si t\’agrada: Carlida Oliver (busca "el discurso de eva") sempre es bo buscar coses noves ;P

  4. Cristina ha dit:

    boneeeess xiket!!! aki na fent.. k no se k fikarte pero mira, ia te fikare algo..normalmen acostumo a fikar cometnaris cada cop k la xent fa entrades noves, pero mira esk tu ni fas 4 o 5 de cop i no me done temps! bé, k marxo eh!xe cert, k menkanten els poemes, i les cançons k fikes :)…SoMRiU…PD: no vull malgastar paraules aixo, pero, aberto (espanyol…em..), si odies taaaan els catalans..no et molestis en mirar lespai…i si lespai fos meu (pep, u sento, no vull molestar, ia u saps) per on anava, si lespai fos meu et diria k trankil, io, no anire mai a "tu ciudad" k x cert, no es teva x si no u sabies..

  5. Marisela ha dit:

    Gracias por tu comentario, estoy visitando tu spacie, esta muy bueno… ya estas agregado en mi msm…estremos en contacto….

  6. laura ha dit:

    un regalet😛
    (al meu blog al mes de desembre el trbaras sencer) o aki http://amediavoz.com/oliver.htm#DISCURSO%20DE%20EVA
    DISCURSO DE EVA
      Hoy te saludo brutalmente:
    con un golpe de tos
    o una patada.
    ¿Dónde te metes,
    a dónde huyes con tu caja loca                       
    de corazones,
    con el reguero de pólvora que tienes?

     
    Te extraño,
    ¿sabes?
    como a mí misma
    o a los milagros que no pasan.
    Te extraño,
    ¿sabes?
    Quisiera persuadirte no sé de qué alegría,
    de qué cosa imprudente.
     
    ¿Cuándo vas a venir?
    Tengo una prisa por jugar a nada,                               
    por decirte: «mi vida»
    y que los truenos nos humillen
    y las naranjas palidezcan en tu mano.
    Tengo unas ganas locas de mirarte al fondo
    y hallar velos
    y humo,
    que, al fin, parece en llama.
      
    De verdad que te quiero,
    pero inocentemente,
    como la bruja clara donde pienso.
    De verdad que no te quiero,
    pero inocentemente,
    como el ángel embaucado que soy.
    Te quiero,
    no te quiero.
    Sortearemos estas palabras
    y una que triunfe será la mentirosa.                             
    Amor…
    ( ¿Qué digo? estoy equivocada,
    aquí quise decir que ya te odio. )
    ¿Por qué no vienes?

    ……
    CARILDA OLIVER

  7. Josep ha dit:

    jejeje, primer comentari que faig en el meu espai😛
     
    Bé, era per comentar quatre coses respecte el comentari ofensiu que m’ha deixat un individu, la ideologia del qual no li permet parlar quatre segons seguits sense dir una paraula grollera (“paraulota” en català, “taco” en castellà), o una paraula de cabals majors (paraula que no s’utilitza per exemple, per parlar amb la gent que t’estimes) (crec que queda clar :P).
     
    (Com heu pogut comprovar, ho faig en llenguatge xifrat (diga-li xifrat, digali rebuscat), per si vingués algú mes com ell… doncs que no ho pugui llegir… ja que com que costa molt canviar els capquadrats, almenys poso la meva opinió😛 i no me la pot insultar ni críticar)
     
    Bé, primer comentar que el català és una llengua que conté molta cultura literària (aquestes dos últimes paraules estan en llenguatge xifrat, per exemple), i que si li hagués fet una (1!) ullada a lo que hi ha a dalt, tot i no entendre el català, hagués pogut comprovar que es tracta d’unes frases de gran bellesa, que no fa falta tenir un gran coneixament de la llengua (cosa que em falta a mi i a molta gent) (una altra paraula xifrada: coneixament :P) per poder emocionar-te i sentir uns sentiments que dubto molt que hagi sentit alguna vegada des que es va passar de persona a destorb social (o paràsit).
     
    Per tant, no crec que aquest sigui el millor lloc per parlar de qüestions polítiques i ideològiques. El comentari està fora de lloc. Perquè? Fàcil: li falta sentit de la oportinitat, ja que ja triat el pitjor lloc per deixar palesa de les seves creençes. Ha posat una mostra de ignorància en un lloc de gran bellesa literària (un poema de Miquel Martí i Pol (que per si no ho sap, és la mateixa persona)).
    A més, si el català fos sinònim de insult, ignorància, bajenada i de paraules grolleres (tal com s’està convertint ara, per desgràcia (“desgràcia” no esta en llenguatge xifrat, se ma escapat :P)), ens n’hauriem adonat i haguriem utilitzat una altra llengua (el castellà, per exemple, una llengua amb molta cultura literària, i una llengua amb la qual s’han dit coses que et poden posar els pèls de punta, o fer-te meditar, reflexionar, extranyar, etc, igual que el català i qualsevol altra llengua).
     
    (suposo que aquest paràgraf també està en llenguatge xifrat :P)
     
    Després, com que el radicalisme no et deixa veure res més del que vols veure, suposo que només hauràs vist català, català, català i català… però també hi ha coses en castellà! Per tant, o no ho ha vist, cosa que demostra lo capquadrat que és, o no ho ha entès, lo que demostra la quantitat d’errors que ha de tenir la ideologia que li han inculcat, ja que es creu tot el que se li diu, però no ho posa en dubte (vaja, que creu que la cultura és dolenta).
     
    I finalment, tot i que no el conec, ja m’ha insultat per ser català (què li vols fer?, és lo que té haver crescut aquí), per escriure en català (si el poema està en català, no seré jo qui el tradueixi per deixar-lo aquí tal qual, encara que ho faig per ensenyar-lo a la gent que no sap català) i  per tocar-li els ous (?). Claríssimament, la frase "Generaliza y te equivocarás" queda molt bé aquí (la poso en castellà, perquè aquesta si que vull que la vegi jeje).
     
    Finalment, és curiós que digui “Viva España, y Madrid también”.
    Això és bastant ambigu: o s’entén que ell viu a Madrid i que creu que Espanya és Madrid i prou, i lo altre casi que no importa; o s’entén que Madrid és un país apart (i ja no parlem de nació, buf!)
    De totes maneres, no crec que hagués pensat en tooooooooooooooooooooooooootes les comunitats que hi ha a Espanya quan ha dit això (que per cert, no crec que es sàpiga el nom i la situació geogràfica d’aquestes, ni encara menys les coses maques que tenen. Exagerant molt, crec que només deu conèixer com és Madrid (perquè està clar que viu allà) i Catalunya perquè ja tothom sap que l’infern està aquí😛 ("Catalunya" en català, "una región de España" en castellà (jeje “Lo Cartanyà” :P)), cosa que fa pensar que molt altruïsta no és (paraula xifrada:P)
     
    Finalment, tot s’ha de dir, el seu comentari fa riure😄
     Vinga, em sembla que ja està tot dit. Tampoc vull que el meu espai sigui un lloc de discusió i debat polític. He deixat aquests perquè fan gràcia. Sense aquest comentari que he fet es nota com són, perquè la única diferència entre el primer que em van posar d’aquest tipus i aquest últim (el segon) és el canvi de persona. Tot lo altre és pràcticament igual (cosa que fa tornar a pensar que es creuen totes les coses que els impacten (cridaneres, insults, ràbia i tal), però no es posen a pensar en res (pensar? caca caca).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s