The hiden world

 Coronel (La leyenda del coronel :P)

 

"Aquí ya hemos terminado,

amígo mío, se acabó.

Acércate, dame un abrazo

que este inifierno remedió.

Esperádme aquí un momento

cuida de esta posición.

Comprobaré que terminamos

la misión"

Fue acabar estas palabras

y nadie le volvió a ver.

Después de esta victoria,

sólo un loco coronel

renunciaría a una gloria

que jamás logró entender.

Eligió cargar su arma

con un clavel.

 

Cuando los demás dormían

se escapaba a la cantina

y llorando le contaba a una mujer

que si el honor y la victoria

valen más que las personas

es que no hemos aprendido nada

de las lágrimas que visten tu cara,

de la tristeza que esconden tus miradas,

de la vergüenza que siente mi alma

cuando nadie canta esta canción

en la que digo que no me da la gana

de hacer como que no sé nada

de cada vida que se marcha

sin decir adiós.

 

Después de cada batalla

se encogía su corazón.

Él debía mostrar orgullo

cuando sólo sentía horror.

Preguntaba siempre al cielo

que no había ganado qué

pero nunca nadie supo

responder.

 

Cuando los demás dormían

se escapaba a la cantina

y llorando le contaba a una mujer

que si el honor y la victoria

valen más que las personas…

 

La Oreja de Van Gogh

 

Senyors de la Guerra

 

Veniu senyors de la guerra:

els que fabriqueu armes i els avions de la mort.

Els que fabriqueu bombes i no doneu la cara,

amagats al despatx.

Només vull que sapigueu que ja us he vist la màscara.

 

No heu fet res a la vida, tan sols destruir.

Jugueu amb el meu món, com si fos un juguet més.

Em feu amo d’una arma,

feu la volta i correu.

Just desapareixeu quan volen les bales.

 

Com Judas al vent, mentiu i enganyeu.

Una guerra mundial ningú la pot guanyar mai.

Veig en els vostres ulls i en els vostres cervells

com entra l’aigua bruta que embruta el carrer.

 

Poseu bé els gatells perquè els altres disparin.

Aneu lluny i observeu, mentre els morts van creixent.

Sou als vostres palaus, mentre la sang dels joves

s’escapa dels seus cossos i s’enfonsa en el fang.

 

Heu dut la pitjor por que es pugui imaginar:

Heu volgut dur la por a portar fills al món,

per amenaçar al fill que no és nat ni té nom.

No mereixeu la sang que us corre pel cos.

 

Què més em cal saber per poder opinar?

Em dieu que sóc jove i que sóc ignorant.

Però una cosa sí sé, tot i ser un inexpert:

Ni Jesús podria perdonar-vos mai.

 

Deixeu-me preguntar-vos: tan bons són els calers?

Us compren el perdó. De veritat ho creieu?

Quan sigui el moment, sé que us n’adonareu.

Tots els vostres diners no us serviran de res.

 

Espero que us moriu, que així sigui aviat.

Aniré darrera el bagul en la pàlida tarda.

Estaré vigilant que us posin al forat.

Trepitjaré la tomba fins saber-vos ben morts.

 

                        Miralls de Dylan

 

 

 

No he nascut per militar

 

Ja no sé quants dies fa que estic així:
callant la veu,
les mans al cap.
He de dormir.
 
Oh les nits que mai s’acaben …
els dies són més curts.
 
Quan estic tancat a casa
sense projectes, sense tu,
el meu pols (com una espasa)
va tallant el meu passat.
He quedat descalç com únic futur.
No em veig en els miralls.
I m’han quedat els ulls en blanc de soletat.
Sóc un covard, però avui tindre cor de soldat.
 
Oh els matins que mai s’acaben …
de nits pensaré en tu.
 
Quan estigui lluny de casa
sense projectes, sense tu,
canviaran la meva roba,
el meu nom,
el meu cabell.
Em donaran una arma blanca,
roba verda
i un fusell
 
No em pegui, no he nascut per militar
 
Sau
 

 

Wake me up when september ends

 

Summer has come and passed
the innocent can never last.
Wake me up when september ends.

Like my fathers come to pass
seven years has gone so fast.
Wake me up when september ends.

Here comes the rain again
falling from the stars.
Drenched in my pain again
becoming who we are.

As my memory rests
but never forgets what I lost
Wake me up when september ends.

Ring out the bells again
like we did when spring began
Wake me up when september ends.

Like my father’s come to pass
twenty years has gone so fast.
Wake me up when september ends.

 

Green Day

 


 

Nobody’s home
 
I couldn’t tell you why she felt that way,
She felt it everyday.
And I couldn’t help her,
I just watched her make the same mistakes again.

What’s wrong now?
Too many problems.
Don’t know where she belongs. Where she belongs?

She wants to go home, but nobody’s home.
It’s where she lies, broken inside.
With no place to go to dry her eyes.
Broken inside.

Open your eyes and look outside, find the reasons why.
You’ve been rejected, and now you can’t find what you left behind.
Be strong, be strong now.
Too many, too many problems.
Don’t know where she belongs, where she belongs.
She wants to go home, but nobody’s home.
It’s where she lies, broken inside.
With no place to go, no place to go to dry her eyes.
Broken inside.

Her feelings she hides.
Her dreams she can’t find.
She’s losing her mind.
She’s fallen behind.
She can’t find her place.
She’s losing her faith.
She’s fallen from grace.
She’s all over the place.

She’s lost inside …
Lost inside …

 Avril Lavigne


 
This thing is worse than any of us realize and it’s in our schools on our streets and homes…..

My name is Meth: I destroy homes, I tear families
apart,
I take your children, and that’s just the start.

I’m more costly than diamonds, more precious than gold,
The sorrow I bring is a sight to behold.

If you need me, remember I’m easily found,
I live all around you – in schools and in town
I live with the rich; I live with the poor,
I live down the street, and maybe next door.

I’m made in a lab, but not like you think,
I can be made under the kitchen sink.
In your child’s closet, and even in the woods,
If this scares you to death, well it certainly should.

I have many names, but there’s one you know best,
I’m sure you’ve heard of me, my name is crystal meth.

My power is awesome, try me you’ll see,
But if you do, you will never break free.
Just try me once, and I might let you go,
But try me twice, and I’ll own your soul.

When I possess you, you’ll steal and you’ll lie,
You do what you have to — just to get high.
The crimes you’ll commit for my narcotic charms
Will be worth the pleasure you’ll feel in your arms.

You’ll lie to your mother, you’ll steal from your dad,
When you see their tears, you should feel really sad.
But you’ll forget your morals and how you were raised,
I’ll be your conscience, I’ll teach you my ways.

I take kids from parents, and parents from kids,
I turn people from God, and separate friends.
I’ll take everything from you, your looks and your pride,
I’ll be with you always — right by your side.

You’ll give up everything – your family, your home,
Your friends, your money, then you’ll be alone.
I’ll take and take, till you have nothing
more to give,
When I’m finished with you, you’ll be lucky to live.

If you try me be warned – this is no game,
If given the chance, I’ll drive you insane.
I’ll ravish your body, I’ll control your mind,
I’ll own you completely, your soul will be mine.

The nightmares I’ll give you while lying in bed,
The voices you’ll hear, from inside your head.
The sweats, the shakes, the visions you’ll see,
I want you to know, these are all gifts from me.

But then it’s too late, and you’ll know in your heart,
That you are mine, and we shall not part.
You’ll regret that you tried me, they always do,
But you came to me, not I to you.
You knew this would happen, many times you were told,
But you challenged my power, and chose to be bold.

You could have said no, and just walked away,
If you could live that day over, now what would you say?
I’ll be your master, you will be my slave,
I’ll even go with you, when you go to your grave.

Now that you have met me, what will you do?
Will you try me or not? It’s all up to you.
I can bring you more misery than words can tell,
Come take my hand; let me lead you to hell.


 

Judy West

 
 


 
Perdida
 
Yo cruzé la línea blanca un día.
Fué una noche con su amanecer.
Puse un par de rombos en mi vida.
Hice un viaje a un mundo que no ves.
 
¿Cuántos gramos pesa mi alegría?
¿Cuánto pesa el miedo a ser feliz?
Nunca me he sentido tan perdida
y a ti tan lejos de mi.
 
Levanté la tapa de mi misma.
Encontré una niña en un jardín.
Flores de papel y una muñeca.
Nadie con un cuento para mi.
 
Pude ver los restos de una fiesta,
restos de mi vida junto a ti.
Pude ver la soledad tan cerca,
y a ti tan lejos de mi…
 
[Ooh]
 
Me dejé llevar por una tontería,
pensé que te quería
un poco más que a mi…
Si pudiera dar la vida,
la daría.
Volver a ser tu niña
me haría tan feliz…
 
…SiN tI, nO sÉ vIvIr…
 
Todos los errores van a un puerto
donde espera un barco de vapor.
Pero el mío aún lo llevo dentro
porque soy adicta a tu perdón.
 
[Pude ver los restos de una fiesta…]
 
…sIn Ti, No Sé ViVir…
 
La Oreja de Van Gogh
 
 
 

 
 
Mala sang
 
La nit m’envolta,
les llums se’m tornen fosques…
T’escric a les parets,
m’allunyo de les coses…
La vida és a fora,
la Lluna és buida i nova…
Sota els meus peus fa fred,
no hi ha flors, només ombres…
 
Sé que te’n vas, que no estàs sola.
Sé que no em queda res per mi.
M’és ven igual si no em perdones,
se’ns ha acabat el joc…
I el que he perdut soc jo.
 
Va ser tan fàcil, però avui tot se’m cargola.
No vull estar vençut, cansat ni decebut.
La meva història em sembla la d’un altre home.
Només miralls trencats…
Només imatges tortes…
 
La nit s’acaba, i al buit del dia em sento al fons d’un pou
el cor desert…
el sol em cega, però tot i aixi em veig aquí tot sol.
Tant sol… com un ocell, que va darrera el vent
 
Se m’han tancat totes les portes,
i ja no em queda res per dir.
Sé que ara ets lluny,  que no estàs sola.
Que s’ha acabat el joc, i el que he perdut sóc jo…
 
La nit s’acaba, i un altre dia em sento al fons d’un pou.
El cor desert…
El sol em cega, però tot i així jo em veig aquí tot sol.
Tant sol… com un ocell, que va buscant el vent.
 
Sopa de Cabra
 
 

Aquesta entrada ha esta publicada en Els perduts oblidats. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a The hiden world

  1. E ha dit:

    yo tamen soe poeta si keres xfavor agregam m llamo alex y di k vienes de parte de eduardo k si no no t conozco mi msn es yo-123_595@hotmail.com x favor agregame mi space se llama mu parecido al tuyo gracias

  2. Cristina ha dit:

    Jugues?…Entra al meu space i mira el joc…estas convidat.

  3. Cristina ha dit:

    apa, ia sas:…SoMRiU…oooh k bunikk jej¡naniiittlila*—-*aki va lo mateixz k aki (K) pero am lila!!* enrekordat d dirli allo a akella del SOMRIU—(imperativo del somriure, o como le kieras llamar)weno nanitt t deixo ia el comentari k sino ara començare a no kntrolar, a no coordinar i a no pensar i acabarem malamen…;)arewwwwwwlila*

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s