William Blake

Jo estava enfadat amb el meu amic;

vaig explicar-ho a la meva ira i es va esvanir


El sol ha fugit de la negror

i ha trobat un matí més fresc.

I la lluna frueix de la nit

clara i serena …


Mostar-vos que tot viu el món,

on cada partícula de pols exhala la seva joia.

 

William Blake

 



Mentre volava en silenci, va mirar enrere,

com si les seves pors encara l’empaitessin

 

Edmund Spenser



 

La meva ànima llisca entre les branques,

on es posa com un ocell i canta,

s’esmola les urpes

i es pentina les ales platejades

 

Andrew Marvell

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a William Blake

  1. Unknown ha dit:

    bonjour josep.sabes cuando bi tus fontos empesando por los llocs macus pues estabien en escojer tales imájenes en el álbum,pero las auroras boreales es una pasada, telo digo de verdad.vg dew si bols pasate per el meu spaces,pliss

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s