Miquel Martí i Pol

Torna al teu clos
 
Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat.
La teva mort no et convida al tètric espectacle:
te’n fa protagonista,
i deu ser trist.
Però més trist és veure l’agonia lenta d’algú que estimes,
com el cos tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d’ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l’esperança de qui mai ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment,
que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort amb una opció de vida,
ara que saps que morir-te no és la mort,
i emplena d’amor el buit de l’estimada morta.
 
Miquel Martí i Pol
 


 

No demano gran cosa

 

No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…

 

Miquel Martí i Pol

 


 
El far
 
No és gaire probable que el futur
faci excepcions insòlites i atorgui,
als qui viuran, l’honor de capgirar-ne
les constants que a hores d’ara l’anuncien.
Cal preparar-se, doncs, per viure un temps
amb problemes, carències, injustícies
més intensos pels menys afavorits,
com ha passat d’ençà que el món és món
i els humans que hi vivim ens n’hem fet amos.
 
El far és lluny, en un paratge agrest
d’una bellesa abrupta, colpidora.
Resulta molt difícil arribar-hi;
Però compensa de l’esforç poder
contemplar el mar, immens, acollidor,
i l’horitzó incitant, sempre assequible,
i escoltar el vent i l’aigua que compassen,
sense malmetre’l gens, el gran silenci.
 
Aquest poema és un espai pel somni.
 
Miquel Martí i Pol
 


 
L’amor
 

Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida,
d’on surt sinó del seu immens cabal d’amor?

És, doncs, sols per l’amor que ens creixen roses als dits
i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja de perdurar,
i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa sol.licitud:
així donaràs vida.

Miquel Martí i Pol

About these ads
Aquesta entrada ha esta publicada en Miquel Martí i Pol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Miquel Martí i Pol

  1. ((...Ithildem...)) diu:

    Simplement… perfecte :)PetonsZaidé

  2. Carmen diu:

    holaaa pasaba viendo tu spacio y me encantó , aunq no conozco mucho el cataln me hago una idea , me gustaria seguir el contacto cntigo si puede ser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s